Seminario Administración pública y gestión de riesgos

Reseña del seminario organizado desde los Estudios de Derecho y Ciencia Política de la UOC por el Dr. Marc Tarrés. La actividad se realizó bajo el auspicio de la Escuela de Administración Pública de Cataluña y tuvo lugar en el Salón de Grados de la Universidad de Barcelona (UB), los días 19 y 20 de noviembre del 2008. El seminario contó con la presencia de reconocidos especialistas procedentes de los ámbitos académico y judicial, quienes expusieron ante una nutrida concurrencia el papel de los poderes públicos ante situaciones de riesgo. Los ponentes fueron el Dr. José Esteve Pardo, catedrático de Derecho Administrativo de la UB, el Dr. Juan Antonio Carrillo Donaire, profesor titular de Derecho administrativo de la Universidad de Sevilla, el Dr. Gabriel Doménech, profesor de Derecho administrativo del CEU - San Pablo de Valencia, el Ilmo. Sr. Manuel Táboas Bentanachs, magistrado de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ de Cataluña, y el Dr. Francesc Rodríguez Pontón, profesor titular de Derecho administrativo de la UB. En el transcurso de dos jornadas se abordaron especialmente los casos relacionados con la seguridad de los alimentos, la biotecnología y la protección medioambiental. En todos esos sectores se analizó la operatividad del principio de precaución, la responsabilidad de las administraciones públicas, el papel del procedimiento administrativo y la autorregulación

Efecte de la fertilització amb nitrogen mineral en blat i ordi

The fertilization is an important factor for the cereals production; however, it represents a considerable economic and energetic cost, while it can cause serious environmental problems, which we also have to take into account. Determining the efficiency use of the nitrogen allow us to evaluate the answer of grain towards N applied, while it also shows us the possible impact of the fertilizer not transformed into grain for the plant. In the region of Baix Llobregat it is not possible to find studies about the nitrogen fertilization in cereals, so the purpose of this work is to determine the effect of the tanning nitrogen in the production of cereals in drying conditions in Baix Llobregat. The essays, one with wheat and the other with barley (cv. Odiel i cv. Gustav, respectively) have been realized in the Escola Superior d'Agricultura de Barcelona practice fields, situated in Castelldefels (41˚16'35,2''N; 1˚59'10,3''E) during the 2017 campaign. Four levels of nitrogen fertilization have been rehearsed (0, 60, 120 i 180 kg N/ha) with three repetitions, arranged by fully random blocks. Biomass yield and grain yield has been determined, the harvest index, performance components and the agronomic efficiency of nitrogen has been calculated.  The results were analysed with SAS Studio software (University Edition 2.7). The average grain yield was 5.715 kg/ha in wheat and 7.521 kg/ha in barley. In the case of wheat, the results obtained show that fresh and dry biomass performance, grain yield and spike density, increase significantly with fertilization. In barley, fresh biomass performance is the only parameter that significantly increases with the dose of N applied. In all cases, higher values ​​are obtained for treatments with fertilization compared to unfertilized ones, but without differentiating between them. These results suggest that the residual N in the ground at the time of planting was high.La fertilització nitrogenada és un factor important per a la producció de cereals, però també presenta un cost econòmic i energètic considerable, i alhora pot causar greus problemes mediambientals, que també s'han de tenir en compte. Determinar l'eficiència de l'ús del nitrogen permet avaluar la resposta del gra envers al N aplicat, alhora que també ens informa del possible impacte del fertilitzant no transformat en gra per la planta. A la comarca del Baix Llobregat no es troben estudis sobre la fertilització nitrogenada en cereals, de manera que l'objectiu d'aquest treball és determinar l'efecte de l'adobat nitrogenat sobre la producció de cereals en condicions de secà al Baix Llobregat. Els assajos, un amb blat i l'altre amb ordi (cv. Odiel i cv. Gustav, respectivament) s'han realitzat al camp de pràctiques de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, a Castelldefels (41˚16'35,2''N; 1˚59'10,3''E) durant la campanya del 2017. S'han assajat quatre nivells de fertilització nitrogenada (0, 60, 120 i 180 kg N/ha) amb tres repeticions, disposades per blocs totalment aleatoritzats. S'ha determinat el rendiment de biomassa i gra, l'índex de collita, els components del rendiment i s'ha calculat l'eficiència agronòmica del nitrogen. Els resultats es van analitzar amb el programari SAS Studio (University Edition 2.7). La mitjana de rendiment de gra ha estat de 5.715 kg/ha en el blat i 7.521 kg/ha en l'ordi. En el cas del blat, els resultats obtinguts mostren que rendiment de biomassa fresca i seca, rendiment de gra i densitat d'espigues, augmenten significativament amb la fertilització nitrogenada. En l'ordi, el rendiment de biomassa fresca és l'únic paràmetre que augmenta significativament amb la dosi de N aplicada. En tots dos casos s'obtenen valors superiors pels tractaments adobats respecte els no adobats, però sense diferenciar-se entre ells. Aquests resultats donen a entendre que el N residual en el sòl en el moment de la sembra era elevat.La fertilización nitrogenada es un factor importante para la producción de cereales, pero también presenta un coste económico y energético considerable, y al tiempo puede causar graves problemas medioambientales, que también se deben tener en cuenta. Determinar la eficiencia del uso del nitrógeno permite evaluar la respuesta del grano respecto el N aplicado, al tiempo que también nos informa del posible impacto del fertilizante no transformado en grano por la planta. En la comarca del Baix Llobregat no se encuentran estudios sobre la fertilización nitrogenada en cereales, por lo que el objetivo de este trabajo es determinar el efecto del abonado nitrogenado sobre la producción de cereales en condiciones de secano en el Baix Llobregat. Los ensayos, uno con trigo y el otro con cebada (cv. Odiel y cv. Gustav, respectivamente) se han realizado en el campo de prácticas de la Escuela Superior de Agricultura de Barcelona, ​​en Castelldefels (41˚16'35,2''N; 1˚59'10,3''E) durante la campaña del 2017. Se han ensayado cuatro niveles de fertilización nitrogenada (0, 60, 120 y 180 kg N / ha) con tres repeticiones, dispuestas por bloques totalmente aleatorizados. Se ha determinado el rendimiento de biomasa y grano, el índice de cosecha, los componentes del rendimiento y se ha calculado la eficiencia agronómica del nitrógeno. Los resultados se analizaron con el software SAS Studio (University Edition 2.7). La media de rendimiento de grano fue de 5.715 kg/ha en el trigo y 7.521 kg/ha en la cebada. En el caso del trigo, los resultados obtenidos muestran que rendimiento de biomasa fresca y seca, rendimiento de grano y densidad de espigas, aumentan significativamente con la fertilización nitrogenada. En la cebada, el rendimiento de biomasa fresca es el único parámetro que aumenta significativamente con la dosis de N aplicada. En ambos casos se obtienen valores superiores por los tratamientos abonados respecto a los no abonados, pero sin diferenciarse entre ellos. Estos resultados dan a entender que el N residual en el suelo en el momento de la siembra era elevado

La división provincial española: antecedentes, evolución y estado actual

Este artículo ofrece una panorámica sobre los orígenes y evolución del hecho provincial en nuestro país con una apuesta por un nuevo mapa acorde con la realidad política, económica y social de la España del siglo XXI, a la luz del reciente informe de la Comisión para la Reforma de las Administraciones Públicas (CORA) y las subsiguientes medidas legislativas adoptadas (o en curso) para su implementación

Bioseguretat i normes tècniques

Les tècniques sobre la vida o biotecnologies modernes són una de les principals fites científiques de les últimes dècades. El dret els fa atenció, especialment en aquells aspectes relacionats amb l’ésser humà, ja que aquest tipus de tècniques consisteix en la manipulació i l’ús de les propietats de la matèria vivent. L’enginyeria genètica faria possible allò que en la natura resultaria inviable. Per això, en aquest treball es fa un tractament preliminar sobre el que signifiquen les tècniques genètiques modernes en el sentit més ampli i s’exposa la problemàtica social i jurídica que estan plantejant. Es tracta l’avaluació dels riscos i també l’abast dels OMG en els vegetals i els animals destinats al consum humà.  El concepte de biodiversitat és tractat a partir dels de biodiversitat i biotecnologia, la qual cosa obliga també a considerar-los prèviament. En l’elaboració d’aquests conceptes, cal tenir present que ens situem davant un canvi de paradigma en la relació que l’ésser humà havia mantingut des de la Il·lustració amb la natura, d’una banda, i amb la ciència, de l’altra. En el primer cas, podem observar un abandonament de l’antropocentrisme i una tendència a la subjectivació de la natura. Es considera que les qüestions que plantegen les biotecnologies modernes no es poden tractar exclusivament des dels paràmetres de la ciència, sinó que s’exigeix la concurrència d’altres magisteris lligats íntimament a l’evolució de l’home. La posició de la ciència davant els riscos de la tècnica, i, en concret, de la biotecnologia, també mereix atenció, ja que la incertesa científica trenca amb el discurs cartesià que havia anat imperant. Aquest escenari condiciona així mateix el model d’Estat de dret, atès que l’aparença de seguretat científica havia anat formant part del procés de fabricació d’una veritat jurídica objectiva. Això ja no és així, i el millor exemple el constitueix la reiteració amb què actualment s’invoca l’anomenat principi de precaució que s’arriba a reflectir en els textos constitucionals d’alguns estats. L’última part del treball tracta les normes tècniques i la relació que mantenen amb la bioseguretat. Es fa una aproximació a la normalització com a expressió de l’anomenada autoregulació regulada i s’analitza la relació de les normes tècniques amb el dret partint de la premissa que no constitueixen font del dret. Malgrat la importància i l’extensió de la normalització, en el cas de les biotecnologies la seva intervenció de moment es veu limitada, en gran manera per l’absència de certesa científica sobre els seus potencials efectes. Per això, les normes relatives als OMG són poc nombroses i contenen preferentment aspectes procedimentals. Destaca també el fet que la normalització sobre OMG l’estan duent a terme institucions internacionals en les quals els estats són els actors principals i no, per tant, les organitzacions de normalització. Concretament, la regulació dels productes biotecnològics i la fixació de mesures de bioseguretat descansa en un esquema triangular integrat pel conegut Protocol de Cartagena, organitzacions vinculades a les Nacions Unides (FAO i OMS) i l’Organització Mundial del Comerç

Reflexión sobre la reforma del Estado

Comunicació

Consideraciones para resolver el conflicto taxis-VTCs

En las últimas semanas estamos asistiendo a nuevos episodios de protesta por parte de los taxistas. Al igual que en los del verano pasado, el primer foco se ha situado en Barcelona y se ha propagado de inmediato a Madrid. Pero existen diferencias entre el escenario de julio de 2018 y el de la primeras semanas de 2019. La primera es que el destinatario de las manifestaciones ahora no es el Ministerio de Fomento, sino los gobiernos de Cataluña y Madrid